Benvinguts!!

Si t’agrada la mar i t’interesa la cultura marinera, ets com nosaltres i ens plau donar-te la benvinguda a la plana web de la nostra ASSOCIACIÒ GIRONINA D’AMICS DE LA MAR (AGAM). T’agraïm molt la teva visita.

DERELICTE A LES ILLES FORMIGUES

El temporal Glòria va fer mal, però també va servir per destapar restes de naufragis desconeguts o perduts a la Costa Brava. Tal és el cas del Formigues I, un vaixell romà, de primers del segle I (d.c.) que, carregat de vi tingué la mala sort de naufragar en aquells rocams en front de Mont-ras. Un dels elements que fan interessant aquest derelicte és el mètode de construcció naval emprat pels constructors del vaixell ara retrobat. Retrobat, ja que, als anys cinquanta del segle passat es descobrí, però es va perdre la seva ubicació exacta, fins que el Glòria el va desenterrar de la sorra del fons.

Els membres dels CASC hi estan treballant. L’enllaç per saber-ne més és

https://www.ara.cat/cultura/Descobreixen-vaixell-mes-antic-comerc-Catalunya_0_2565943552.html

 

LA VENDÉE GLOBE

Demà diumenge, 8 de novembre, surt de Les Sables-d’Olonne la regata Vendée Globe de navegants solitaris, amb la intenció de donar la volta al mon. En aquesta edició hi participa el català Dídac Costa al qual li desitgem molta sort.

La regata travessarà l’Atlàntic fins les costes brasileres, arrumbant després al Sud per navegar a favor dels vents australs cap a l’Est, passant el Cap de Bona Esperança, travessant l’Indic i el Pacífic, retornant a l’Atlàntic pel Cap Horn i pujant al Nord altre cop fins el port francès.

Podeu seguir l’esdeveniment a vendeeglobe.org/fr. 

 

No hi ha edat per navegar

El ciutadà suec Sven Yrvind, de 82 anys, va arribar el 22 d’ocubre passat a Porto Santo (Madeira) després de 100 dies de navegació en solitari i de fer més de 3000 milles a través de l’Atlàntic, a una velocitat mitjana d’uns 2 nusos. Va deixar anar amarres a Alesund (Noruega) i va arribar a Madeira, fent escala d’una setmana a les Açores.

Svend és un navegant i constructor d’embarcacions de petites dimensions i de disseny molt singular. El 1980 va passar el Cap Horn amb un veler, el Bris II, de només 15 peus. Les característiques dels seus vaixells són les seves petites dimensions i que aprofiten l’energia del vent i del sol per moure’s.

Quan va arribar a Porto Santo, el primer que va fer fou posar-se la mascareta. No fos cas…

Li desitgem un bon retorn.

ROLON ECOLÒGIC

La naviliera Grimaldi estrenarà els propers dies un vaixell  de transport de càrrega rodada amb característiques que disminuiràn l’emprenta del CO2 que emeten actualment els grans cargos. Es tracta d’un vaixell de 67.311 Tones, 238 m d’eslora i 34 de mànega, 5 cobertes i 7800 metres lineals de càrrega de camions. En l’aspecte mediambiental, el sostre exterior de les acomodacions estarà cobert de 350 metres quadrats de panells solar per carregar bateries. Aquestes son Leclanché de 5 MWh que possibilitaran apagar motors estan a port i evitar les emissions i sorolls tant perjudicials i molestes. Aquesta nova unitat porta el nom de ECO VALÈNCIA, ja que farà la ruta Gènova – València. Properament es posarà en funcionament una altre unitat de característiques similars, de nom ECO BARCELONA.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE MEMÒRIES D’UN BUS CORALLER A L’ESCALA

El divendres 16 d’octubre es va celebrar a l’Escala, al Museu de l’Anxova i la Sal, la presentació del llibre MEMÒRIES D’UN BUS CORALLER, del nostre consoci Joan Pons i Hugas.

L’acte, organitzat pel Centre d’Estudis Escalencs i amb totes les precaucions actualment obligatòries, va comptar amb la presència del Regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Escala, Sr. Martí Guinart i López, la directora del museu, Sra. Lurdes Boix i Llonch i un bon nombre de assistents, entre els quals una representació de l’AGAM. En Joan va fer una repassada al contingut del llibre, explicant diverses anècdotes de la seva vida de bus professional, recordant a antics companys que ja no hi son. Els assistents tingueren una real impressió de la dura vida dels submarinistes de fa quaranta i cinquanta anys, dels equipaments precaris que tenien i de l’esforç que calia per guanyar-se la vida en aquest ofici.

La pandèmia actual obligà a escorçar la part social en acabar l’acte però no va impedir que l’autor fos molt felicitat pels assistents.

L’HIDROGEN PREN POSICIONS COM A COMBUSTIBLE EN EL TRANSPORT MARÍTIM

En la recerca de combustibles nets per propulsar vaixells mercants, fins ara el gas natural liquat LNG era el que tenia més probabilitats de guanyar la cursa. Però en els últims temps l’hidrogen es presenta com una alternativa millor per impulsar mercants, inclús de gran tonatge.

L’empresa Toshiba, juntament amb Hyundai i Samsung estan treballant en un important projecte, finançat per la naviliera Nippon Yusen Kaisha, de construcció d’un ferri de demostració, impulsat per gas hidrogen. El projecte estarà acabat al 2024 i pretén convèncer el sector navilier de les possibilitats d’aquest gas com a combustible alternatiu net al LNG.

L’hidrogen és el combustible més net trobat fins ara, ja que com a gas d’escapament en la seva combustió i alliberament d’energia no més produeix vapor d’aigua. Això en teoria. En realitat, també produeix petites quantitats d’òxids de nitrogen, procedents del nitrogen de l’aire, comburent ordinari en un motor, però aquestes quantitats són molt menors que les d’un combustible fòssil. No obstant té el greu inconvenient  que no és un combustible primari, és a dir, necessita ser produït amb un consum d’energia (eléctrica en aquest cas) superior a la que torna al cremar.

Hi ha la confiança que, en el futur es podrà utilitzar productors d’electricitat de baix cost,   (les energies renovables), per obtenir l’hidrogen procedent de l’aigua, matèria primera molt abundant i barata.

El risc d’explosió i inflamació, que és alt, no ho és més que el de la gasolina o gas liquat.

De moment però, el seu ús en automoció no es preveu proper. Per tant, no més en el transport marítim i en menor grau, en el ferroviari, es continua apostant per l’hidrogen.

 

 

 

MOTORS ELÈCTRIC A LA NÀUTICA D’ESBARJO

L’empresa francesa HY Generation ha presentat un motor elèctric i un sistema de propulsió innovador apte per a petites embarcacions, tant de riu com marines.

Es tracta d’un anell amb unes làmines o fulles clavades al seu interior que, al rotar, impulsen l’embarcació com ho feria una hèlix convencional, mogudes per una bateria. Està fabricat amb fibra de carboni i és capaç de generar una potencia de 6 kW que impulsa 5 tones de desplaçament. L’autonomia varia entre una i dues hores, segons velocitat, però és modular, és a dir, adjuntant més bateries s’aconsegueix més autonomia, a costa, això sí, d’augmentar el pes de l’embarcació.

Apte per aigües interiors, en ports o zones properes a la costa, té a favor el silenci i la carència de gasos emesos la qual cosa el fa idoni per aigües properes a habitatges i parcs aquàtics.

La pàgina web de l’empresa és www.hy-generation.com/propulseurs-rim on s’exposen videos i imatges. Tot sigui pel Medi Ambient.

Diferents imatges del sistema de propulsió

 

MERCANTS SOSTENIBLES

Aquest setembre va començar les seves singladures el vaixell portacontenidors mogut per gas natural liquat més gran del mon. Es tracta del Jacques Saadé, de la naviliera CMA CGM, de 400 m d’eslora i 62 de mànega i pavelló francés. És el primer d’una sèrie d’unitats que aquesta companyia posarà en servei amb un cost de mil milions d’euros.

És evident que el transport marítim també contribueix, i força, a l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. És per això que algunes companyies estan buscant solucions al problema. Avui per avui, la més considerada és la de emprar gas natural liquat en substitució del fuel o del gas-oli.

El Jacques Saadé té una capacitat per transportar 23.000 contenidors fent la ruta des de Xina fins al nord d’Europa, amb escales a Southampton, Dunkerque, Hamburg, Rotterdam, Algeciras, entre d’altres ports. En total 84 dies per ruta.

Esperem que aviat la majoria de flotes optin per utilitzar energies netes pels seus motors.

VAIXELL MERCANT A VELA

El problema de la contaminació per gasos dels combustibles fa anys que preocupa als dissenyadors de vaixells mercants. Els enormes motors de combustió que els mouen emeten a l’aire tones de diòxid de carboni i òxids de nitrogen i ajuden a augmentar la quantitat global de gasos emesos a l’atmosfera i empitjorar el canvi climàtic. No és estranys doncs que els enginyers navals es preocupin de reduir aquests efectes. I per fer-ho dràsticament no hi ha res com el vent com a motor dels vaixells.

El Reial Institut Tecnològic de Suècia ha dissenyat un mercant, denominar, de moment Wpcc, de 210 metres d’eslora i 39 de mànega (encara està a nivell de model) impulsat per la força del vent per medi de cinc veles enormes, de 80 metres d’alçària, reduïts a 50 en cas de mal temps, i orientables per control remot. Les veles no seran de tela sinó de mescla de metall ultralleuger i fibres sintètiques, amb un perfil més proper a les ales d’avió que a una vela tradicional. El vaixell està dissenyat per transportar vehicles (entre 7000 i 8000 ) a través del Atlàntic (seran tots marca Volvo?). Això sí. Trigarà una mica més del habitual, 12 dies en lloc de 7 .

Per cert que en l’estudi del projecte hi han participat dos estudiants (Erasmus) de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jordi Adroer i Jan Urquizu, que han quedat impressionats de les facilitats i medis materials amb que han comptat en la seva estada a Suècia.

LES ORQUES ATAQUEN DE NOU

Aquests dies és noticia els encontres d’orques amb velers (29 documentats) que han tingut lloc a les costes gallegues fins el punt que l’autoritat de marina ha prohibit la navegació de velers entre Ferrol i l’Estaca de Vares, el racó nord occidental de la península.

Aquestes trobades, que alguns nomenen atacs, han produït averies en alguns vaixells, sobre tot al timó, que han requerit reparacions a port.

El perquè d’aquest comportament inusual no se sap. Experts en cetacis, aventuren explicacions, des de venjança per algun dany sofert  en alguna topada amb vaixells, fins a ganes de jugar o simple curiositat d’individus joves.

El cas és que han fet passar mals moments a les tripulacions, impedint de governar el veler. El record de pel·lícules en que es mostren les orques atacant i cruspint-se pingüins i foques, a més d’intentar-ho amb els protagonistes humans del film, no deuen haver ajudat a tranquil·litzar els navegants. El nom de “orca assassina” devia estar en la ment dels mariners.

Serà qüestió del Covid-19 o de les llargues setmanes de confinament i silenci al mar costaner?