Benvinguts!!

Agam

Si t’agrada la mar i t’interesa la cultura marinera, ets com nosaltres i ens plau donar-te la benvinguda a la plana web de la nostra ASSOCIACIÒ GIRONINA D’AMICS DE LA MAR (AGAM). T’agraïm molt la teva visita.

Imatge | Posted on by | 1 comentari

DÍDAC COSTA NAVEGA DE NOU

Dídac Costa, el navegant solitari català i el seu equip, han posat a l’aigua el veler One Planet One Ocean, completament renovat, amb el qual es pretén participar a l’edició d’enguany de la Vendée Globe.

Després d’alleugerir en 500 quilos el vaixell, el navegant sortirà per realitzar proves de mar i fer les dues mil milles de navegació que l’exigeix l’organització abans de salpar, el 8 de novembre, de Les Sables d’Olonne, per circumnavegar el globus en solitari.

En Dídac Costa col·labora amb la fundació “One Planet One Ocean” que te per objectiu la defensa i conservació del medi marí i la difusió i ensenyament dels valors ecològics i sostenibles entre els joves. Li desitgem molta sort.

Imatge d’una edició anterior

 

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

PESCANT A VELA AL SEGLE XXI

FAL OYSTER

    

Si algú creu que la pesca amb embarcacions a vela ja no existeix s’equivoca. Al sudoest d’Anglaterra, a l’estuari on desemboca el riu Fal, prop de Falmouth, a  Cornwells, queden encara pescadors que, amb uns bots propulsats amb una vela cangrea i un parell de flocs, arrosseguen una petita draga pel fons de llot i capturen tot el que hi ha, essent el seu objectiu principal les ostres. Una reglamentació avançada al seu temps, de 1875, prohibeix altres tipus de pesca en aquest estuari que no utilitzin el vent o el rem com a força mecànica, per tal de preservar la població de marisc. I pels resultats ho han aconseguit.

   

Les línies d’aquestes barques són molt fines. De proa recta, el pic de la cangrea s’aixeca molt. El bauprès es perllonga força horitzontalment permetent hissar dos flocs. Construïdes en fusta, algunes d’olm, es coneixen com a Falmouth Working Boats. La draga arrossegada amb calma és relativament petita i no malmet gaire el fons.

L’estima que els anglesos tenen per a les seves tradicions fa que es conservin encara força d’aquestes embarcacions d’edat quasi centenària en disposició de treballar. Existeixen fundacions encarregades de conservar-les i mantenir-les en bon estat. Enveja!!!!  sana, però.

Imatge: faloyster.co.uk

 

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

COMERÇ GLOBAL

La marina mercant fa temps que s’ha especialitzat en diferents tipus de vaixells per tranport de càrregues específiques. És el cas dels denominats Ro-ro o de càrrega rodada, dissenyats per transportar vehicles, ja siguin camions o turismes nous destinats a l’exportació.

El SIEM CONFUCIUS  de 72900 tones, de bandera liberiana però d’armador alemany és un d’aquest bucs, el més gran del mon. Nou de trinca (2020) és propulsat per gas natural liquat. De 200 m eslora i 38 de mànega, té 13 cobertes de càrrega per a cotxes.

El que fa reflexionar sobre la globalitat del comerç actual és la noticia que aquest vaixell ha arribat al port mexicà de Veracruz transportant vehicles VW i Audis d’Europa, en la seva primera escala en el primer periple americà. Les unitats que deixi allà seràn substituides per altres VW i Audis de la planta de Puebla i destinats al mercat nordamericà i canadenc. És a dir, la mateixa marca fabricant a diversos paisos o continents i fent intercanvi segons models. El mon s’ha fet molt petit.

   

 Fotos: guiadelgs.com

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

VIRUS I VELERS

Goleta de velatxo La Recouvrance.  Imatge: Wikipedia

Les mesures preventives pel coronavirus arriben també als charters turístics dels velers. Si no, que els hi preguntin als tripulants de la goleta La Recouvrance, una rèplica d’un avís francès del segle XIX que porta turistes a passejar pel voltants de Brest. Els passatgers, amb motiu de protecció contra els contagis, a banda d’haver de portar a bord sempre mascareta, no els poden ajudar a hissar i maniobrar els 430 metres quadrats de velam del vaixell.  Així que ho tenen que fer els quatre tripulants i el patró sols.

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

RETALLS DE DIARI

L’articulista de La Vanguardia Daniel Fernández publica, el diumenge 12 de juliol, l’article “Petit viatge a l’Empordà“on trobem descrits uns sentiments que de ben segur, signaríem els amants de la mar. Reprodueixo un extracte en el nostre “Racó literari”. Diu així, referint-se a la mar:

…necessito veure’l i em desperta una cosa fosca i profunda que m’inquieta i em calma segons com està ell, tant canviant, i segons com estic jo. I encara que m’estimi més, vel·leïtats de passejant, l’Atlàntic, el mar indòmit i bromós del nord, també acabo per trobar a faltar aquest Mediterrani nostre tant tranquil en aparença, tant sense grans marees, però que es pot encabritar de sobte i recordar-nos que som molt poca cosa quan ens atrevim a navegar-lo.

 

Publicat dins de EL RACÓ LITERARI | Deixa un comentari

FRANCESC ARAGÓ; un eminent català poc conegut

M’havia intrigat feia temps per què un centre d’investigació marina, el LABORATOIRE ARAGÓ, de Banyuls de la Marenda, pertanyent a la Universitat Pierre et Marie Curie de Paris i al CNRS, tenia un nom tan poc francès com ARAGÓ.

En les meves visites als nostres amics de l’ASAME, a Banyuls, no vaig gosar preguntar, així que vaig haver d’esperar un dia en que, per casualitat,  va sortir una breu ressenya d’aquest nom a la premsa i retornà la meva curiositat sobre el tema i em vaig assabentar del següent:

{“subsource”:”done_button”,”uid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929823″,”source”:”editor”,”origin”:”gallery”,”source_sid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929855″}

François (o Francesc) Aragó fou un notable matemàtic, físic i astrònom nascut en 1786 a Estragel, un poblet proper a Perpinyà. Segon fill d’una família catalana de propietaris agrícoles ben aposentats al Rosselló, aviat va donar senyals de gran intel·ligència i ganes d’aprendre.

Acabat el Batxillerat a Perpinyà, es traslladà a Paris on estudià matemàtiques i astronomia.

Com a astrònom i secretari-bibliotecari del Bureau des Longitudes de l’Observatori de Paris, va participar en la mesura del meridià per establir la longitud exacte del metre, cosa que el va portar a Espanya. A Mallorca va coincidir amb els moviments de tropes franceses a la frontera en 1808, preparatòries a la invasió napoleònica, i fou detingut com sospitós d’espia per les autoritats illenques. L’home es va escapolir en un pesquer passant diverses aventures que el varen portar a ser detingut i confinat a Palamós, a conseqüència de l’abordatge d’un vaixell corsari espanyol. Finalment pogué arribar a França, via Algèria, després d’una segona fugida.

Un cop a la metròpoli continuà amb la seva tasca científica, negant-se a recolzar Napoleó I Emperador, per haver traït aquest l’esperit republicà de la Revolució Francesa.

Un cop restablerta la República es va dedicar a la política, arribant a Ministre en un govern que abolí la esclavitud en tot el territori nacional.

Desencisat pel retorn del 2n. Imperi de Lluis Napoleó, ell que era fervent republicà, va abandonar la política per centrar-se en la ciència fins la seva mort, ocorreguda en 1853.

Joaquim Serra

AGAM

 

Publicat dins de ARTICLES | Deixa un comentari

LA BELLE POULE ENTRA A LES SABLES D’OLONE

Enllaç on veure vídeo de la goleta de l’Armada francesa La Belle Poule entrant al port de Les Sables d’Olone amb tots els honors i música de gaita.

https://actu.fr/pays-de-la-loire/sables-dolonne_85194/video-la-goelette-la-belle-boule-est-arrivee-aux-sables-d-olonne_34684492.html

 

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

RACÓ LITERARI

Amb aquestes entrades donem per tancat el racó literari aquest curs. A la tardor ens tornarem a trobar.

De nou el concurs, un text d’en Francesc Lleal i una ressenya d’un llibre mediterrani de l’escriptor gironí Rafael Nadal.

 

CONCURS DEL 29 DE JUNY

SOBRE ILLES o MARS I ESCRIPTORS

Aquesta setmana, en que ens acomiadem per aquest curs, us proposo aquestes preguntes sobre escriptors, la seva obra i la relació que varen mantenir amb algunes illes. Que tingueu un bon estiu i llegiu força.

1.- George Orwell va acabar l’obra 1984 en una illa de les Hèbrides on hi havia anat a buscar tranquil·litat, tot i que el clima de l ‘indret no era gaire adequat per la seva tuberculosi. Hi va romandre tres anys, de 1946 a 1949, any en que va morir en un hospital de Londres, on l’havien traslladat donat el seu mal estat de salut. Saps quina illa era?

  1. a) Jura
  2. b) Islay
  3. c) Mull
  4. d) Arran

2.- Alexander Selkirk fou un mariner que diuen va inspirar el Robinson Crusoe d’en Daniel Defoë. Una illa del Pacífic, que pertany a l’Arxipèlag de Juan Fernández, porta el seu nom, però abans aquesta illa es denominava d’altre manera. Com es deia?

  1. a) Isla Perdida
  2. b) Isla de la Desesperación
  3. c) Isla de Mas Afuera
  4. d) Isla Encontrada

3.- L’obra teatral Otel·lo, de Shakespeare, narra els conflictes conjugals d’aquest senyor i la seva esposa Desdémona. En diversos actes de l’obra, l’acció passa en una illa mediterrània. Quina?

  1. a) Sardenya
  2. b) Malta
  3. c) Xipre
  4. d) Creta

4.-  La posada de Jamaica és una novel·la de l’escriptora anglesa Daphne de Maurier. L’acció, però, no passa en aquella illa caribenya sinó a la costa d’un comtat anglès. Quin?

  1. a) Devon
  2. b) Cornualla
  3. c) Sommerset
  4. d) Bristol

5.- John Steinbeck, l’escriptor nord-americà,  Nobel de de literatura 1962, autor de Al este del Edén i altres famoses obres, era biòleg marí. De fet, un dels seus escrits relaten una expedició en que ell va participar per capturar espècies d’animals marins, en un indret de la costa americana.  En quin lloc transcorre l’expedició?

  1. a) El mar Carib
  2. b) El Golf de Mèxic
  3. c) El Golf d’Alaska
  4. d) El mar de Cortés

 

 

 

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

LA BARCA DEL CARRANYO
Avui en dia algú creu en miracles? No, més aviat tots plegats som una colla de descreguts
que pretenem analitzar els fets que s’esdevenen fredament i de forma científica. Arribarà
un dia que la veritat única no sorgirà de la ment humana, sinó d’aparells i ginys cada cop
més sofisticats. Però cal ser prudents per no trobar-nos que, en el llarg camí de la recerca
de la veritat, no anem perdent un a un els nostres sentiments; i que, en el moment de
descobrir la veritat pura, esterilitzada i cristal·lina, no la puguem agafar amb dues mans,
perquè crema com el gel. Com el gel que tots podem tenir a dintre nostre si, de tant en
tant, no ens escalfem una mica el cor amb la tendresa i la il·lusió que ajuden a fer
passadora la vida.
Ara us explicaré la història del trencant d’onada del patró Pere, i… que tothom pensi allò
que vulgui!

L’hora de comandar
La gent de mar sempre ha estat molt matinera, i del moment de llevar-se en deien l’hora
de comandar. A primers del segle XX, a les llars no hi havia despertadors, i els serenos
s’encarregaven de despertar les persones que s’havien de llevar de bon matí.
Normalment les portes de les cases tenien, per la part del carrer, un cordill que obria la
balda que les tancava per dintre. Aquest cordill també servia per avisar el sereno. Si calia
comandar l’amo d’una casa a les dues, aquest feia dos nusos al cordill; si s’havia
d’aixecar a les cinc, feia cinc nusos; i, finalment, si per la raó que fos no s’havia de llevar,
el cordill no tenia cap nus. El sereno, doncs, es regia per aquest senzill codi de nusos. Ell
anava guaitant els cordills i despertava la gent de mar segons les lligades. Per exemple, el
cordill de la porta del patró Pere tenia quatre nusos. A les quatre en punt, el sereno es
plantava al mig del carrer i cridava: Pere, alçat en nom de Déu! I el patró, que dormia a
l’estança del davant, ho sentia, i ràpidament saltava del llit. D’aquesta manera, el patró
Pere, tots els dies de sa vida, es llevava en sentir aquella cantarella.
Un bon crit com el del sereno, també el feia el patró Pere en avarar la barca a la platja. De
forma invariable exclamava amb veu de tro: Avara en nom de Déu! Eren els antics
costums, les velles lleis no escrites de la mar, que res ni ningú no hauria pogut fer-li
incomplir.

El Carranyo
El patró Pere, segons els papers, es deia Pedro Teixidó Pruna, però ja sabem que la gent
de baix a mar, del que diuen els papers, no en fan gaire cas. Per altra banda, els homes
acostumats a contemplar els espais oberts, tothom sap que s’embarbussen quan han de
desxifrar la lletra impresa. Així, doncs, tots els del poble, amics i coneguts, el coneixien pel
motiu del Carranyo. Aquest sobrenom li venia de son pare, i ell ho explicava tal i com son
pare li ho havia explicat a ell. Resulta que, a mitjans del segle passat, tots els pescadors
de la vila portaven barretina, i no pas gorra com ara. Les barretines vermelles posaven
una nota de color a la platja, i destacaven vivament com alegres i juganers puntets
granes, enmig de les veles blanques i del blau radiant del cel i de la mar, quan estaven a
la pesca.
Als homes els agradava portar la barretina tal com raja, tirada enrere; però al vell patró li
abellia més enrotllar-se-la cap endavant. Cap problema! Però un bon dia, uns francesos
que passaren per la vila en una de les moltes guerres que haguérem de patir el catalans,
van veure el pare d’en Pere i comentaren que tenia el cap quadrat, “carré”. I d’aquí, i de la
semblança de la barretina plegada com les gorres que portaven els francesos, derivà el
mot de Carranyo.
Els àpats
En sortir a pescar, els homes portaven pa amb formatge o botifarra de carn cuita, per tal
de matar una mica el cuc. Era allò que s’anomenava el pa i beure.
Al migdia, si havien tornat en terra, menjaven plegats a la platja, al costat de la barca. Allà
guisaven olorosos suquets de peix, deliciosos alliolis, i d’altres menges saboroses, que
feien tornar la boca aigua a la gent que anava per la Rambla.
A l’hivern, però, a la platja no s’hi estava bé per cuinar i menjar; i, aleshores, anaven a
preparar el dinar a uns fogons de carbonet, situats al llarg badiu de cal patró.
Així, doncs, els de la barca dinaven junts, i no ho feien amb la família. Un cop llestes les
menges, s’asseien a l’entorn de la gibrella que les contenia, i amb una cullera a la mà
dreta i el pa a l’esquerra, cadascú agafava només allò que tenia al seu davant.
Per cuinar no escatimaven res. Els pescadors saben menjar rebé! I per tal d’animar l’àpat,
la Maria, la filla petita del patró, els llegia El trobador català.
Les parts
Els diumenges no es pescava, i els remitgers es presentaven a la casa del carrer de Sant
Pere on vivia el patró, i allà es repartien les parts que els tocaven pel treball de la
setmana.
Els diners provenien de la subhasta que s’organitzava cada dia a la platja, a l’arribada de
les barques, quan s’encantava el peix. Cadascú tenia la seva part: una per al patró, una
per a la barca i una per a cada remitger. I també sempre n’hi afegien una darrera per a les
ànimes que no tenien qui resés per elles. Aquesta part, la feien arribar a la parròquia de
Santa Maria, i era més magra o més grassa, segons la sort que haguessin tingut. El
Carranyo no és que fos gaire amant de la cera i dels capellans; els diumenges no anava a
missa, però a la seva manera era un home creient.
Per altra banda, quan hi havia sort, repartien bons grapats de peix entre el veïnat; per
això, tenir un veí pescador era sempre d’agrair.
El trencant d’onada
El patró Pere va estar apunt de no ser pescador.De jovenet no podia eixiren mar, ja que es marejavacom una sopa, i va intentartreballar d’altres coses.Però, un bon dia, son parees va plantar i li va dir ques’anava fent gran, i que siell no es feia pescador esvendria les dues barquesque tenien, l’Esperança i laPere. El jove Carranyo hova tornar a provar, i se’n va
sortir. I va acabar essent undels pescadors de mésanomenada de la vila, i sabia llegir el cel i la mar millor que ningú. Va saber preveure, perexemple, el temporal de l’any onze.
Tot i així, un dia malastruc va tenir un terrible ensurt. En tornar de la pesca, s’havia format
a prop de la costa un gros trencant d’onada, i no hi havia manera de treure la barca. Ho va
provar una i mil vegades, però no hi havia manera: quan ja eren quasi a punt de sortir, la
ressaca els feia recular, i de nou eren empesos mar enfora. Les onades van envair la
coberta de la barca diverses vegades, i s’ho van emportar tot, i els pescadors ja es veien
negats al fons de la mar. Fou llavors quan els homes de la barca alçaren els braços al cel,
i enmig de tots ells el patró exclamà: Que el rompent es faci més alt que totes les onades,
i tregui la barca a fora!
La gran onada
I avui en dia, els vells pescadors encara conten com el prec viu del nostre patró
s’escampà pel cel, la terra i les fondalades marines, i finalment arribà on el gran déu
Peixatell estava tranquil·lament assegut en el seu tron de nacres i coralls.
Diuen que aquell prec, gronxat per les ones, una i una altra vegada, anava i venia a les
orelles del bon déu de la mar, amo de les immensitats salades. I la invocació sincera
d’aquella gent de mar aconseguí entendrir el cor del senyor de les fondàries. Ell prou bé
sabia que els qui estaven a punt de negar-se eren homes fets de pedra picada; i que si bé
atrapaven peixos, ho feien per viure, i no pas per plaer. Així doncs, va donar una ordre
que s’escampà a una velocitat vertiginosa per tots els racons de la mar. En un tres i no
res, la totalitat dels peixos de la Mediterrània van començar a moure amb força les aletes i
la cua; els pops agitaren les llargues potes; les tellerines i els petxinots obriren i tancaren
amb nervi les valves; i, fins i tot, els petits cavallets de mar es van moure de forma
insistent. Milers i milers de petites vibracions van començar a creuar la mar en direcció a
Badalona. Del Bòsfor i de Sicília, de Tunis i de Tarifa, mil·limètriques ondes van convergir
a la platja del poble, fins que totes juntes van formar una gran onada: la gran onada! Un
trencant miraculós i potent que va agafar la barca del patró Pere com si fos una clofolla, i
la va fer lliscar com una sageta per sobre de les escumes traïdores i de les ressaques
ferotges, fins a deixar-la, suaument, al capdamunt del sorral, amb tots els tripulants a bord
sans i estalvis.
Cloenda
El celatge fosc i espès ofega l’horitzó d’una mar de plom esmolada pel vent. Les ràfegues
inconstants del migjorn aixequen blancalls d’escuma, que van perdent-se ràpidament enllà
d’enllà. Els tripulants, callats i esgotats s’encaminen, amb pas feixuc, vers la primera línia
de cases blanques, deixant la barca ben segura al sorral, lluny de les onades ferrenyes.
Després de dos dies de treball dur, s’endinsen pels carrerons de baix a mar, amb el cap
cot, arrossegant els peus per les lloses gastades de les voreres, evitant la part central dels
carrers plens de fang. Tornen a casa amb les mans buides, però amb l’ànima ben plena,
hereus d’una tradició llarga avui quasi estroncada. Persones senzilles en terra, i gegants
en mar. Artesans del vímet i de l’agulla, artistes de la brea i del pinzell, mestres de les
fondalades marines. Analfabets savis, que poden interpretar el difícil llibre obert de la
natura. Amics dels seus amics, mai no han incomplert la paraula donada. Aniran perdentse,un a un, camí de la llar humil que els espera. I demà? Déu dirà…! Seguiran arrencantde la Mediterrània l’argentada collita, fins que el temps o la mar se’ls emporti. Els nostrespescadors de platja, els tripulants de la barca del Carranyo.

Francesc Lleal i Galceran
AGAM, juny de 2020

 

RESSENYA

Rafel Nadal: Mar d’estiu. Una memòria mediterrània. Editorial Univers. Barcelona, març de 2020. (Barreja de dietari, llibre de viatges i anecdotari, 224pàgines).

Mar d’estiu és una aproximació sentimental a la Mediterrània, i als grans plaers de la vida. Una invitació a observar i a descobrir les històries d’uns llocs, i de les persones que els habiten.

En aquest llibre hi ha un esperit que et convida a viure i a gaudir amb els sentits. Tot ell està escrit en un llenguatge molt ric i gens forçat.

Hi ha moments realment emotius, com per exemple, el comiat que fan uns nens als seus avis, des del vaixell que els retorna al Pireu, en passar per davant del poblet de l’illa d’Icària, on han passat les vacances.

Un llibre realment extraordinari!

 

 

Publicat dins de EL RACÓ LITERARI | Deixa un comentari

DIA INTERNACIONAL DE LA MARINA MERCANT

Ahir 25 de juny es va celebrar el DIA INTERNACIONAL DE LA MARINA MERCANT.  Les nostres felicitacions als socis d’AGAM que procedeixen d’aquest sector professional.

Aquí teniu un enllaç on hi ha una entrevista a una Capitana de la naviliera MAERSK.  La presència femenina en aquestas professió encara és minoritaria, però a poc a poc augmenta la seva presència.  iprofesional.com

 

 

 

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari