Si t’agrada la mar i t’interesa la cultura marinera, ets com nosaltres i ens plau donar-te la benvinguda a la plana web de la nostra ASSOCIACIÒ GIRONINA D’AMICS DE LA MAR (AGAM). T’agraïm molt la teva visita.
EL PASSAT 16 D’OCTUBRE UNS QUANTS MEMBRE DE L’AGAM ASSITIREM A UNA TROBADA AMB ELS NOSTRES AMICS DE BANYULS DE LA MARENDE. LA CLÀSSICA ANGUILADA DE TARDOR.
FOU UNA VETLLADA MOLT AGRADABLE ON ENS RETROVÀREM DESPRÉS DELS MESOS DE CONFINAMENT
El 17 de novembre, la Dra. Rut Geli i Mauri, directora del Centre d’Arqueología Subaquàtica de Catalunya, impartirà una conferència de títol “EL VAIXELL ROMÀ ILLES FORMIGUES II. Un exemple del comerç de salaons i salses de peix de la Bètica a les nostres aigües”
L’acte tindrà lloc a la Casa de Cultura de Girona, a dos quarts de vuit del vespre. Obert a tots els interessats.
XI JORNADA TRANSFRONTERERA DE LA XARXA DE MUSEUS MARÍTIMS DE LA COSTA CATALANA
El proper 23 d’octubre es celebrarà a Cotlliure una jornada de dicada a L’ART DE NAVEGAR A VELA LLATINA. UN PATRIMONI COMPARTIT.
AGAM hi participarà, com no podia ser d’altre manera. Membres de la Junta s’hi desplaçaràn per participar en les diferents taules rodones previstes.
El nostre President Honorari Joaquim Pla ha estat convidat, a títol personal, a l’haver organitzat, en 1986, la primera Trobada de Vela Llatina, a Sant Feliu de Guíxols.
L’amic Dr. Narcís Negre ens envia aquest article, records de temps passats, que ben segur us divertirà, o si més no, us farà recordar èpoques en que ens preníem la vida menys seriosament, o no!!!.
Benvolguts,
Considero que en aquest recull de dades i fets de l’AGAM dels darrers quaranta anys hi tenen cabuda unes anècdotes que fluïen, entre moltes altres, durant els sopars que tenien lloc els dimecres, acabada la reunió setmanal de la junta, i en què, amb una concurrència de vuit o deu persones, se solia voltar per la comarca del Gironès. Generalment era a l’hora de les postres o del cafè amb efluvis de calvados, armanyac o estomacal Bonet.
No és que el benvolgut amic i consoci tingui una vessant animalística, que no, sinó que no tothom ha viscut trobades semblants. Jutgeu.
Per a la primera que recordo, em remuntaré a l’adolescència de l’interessat. Baixava de Romanyà per la carretera, en tartana, en companyia d’altres persones. El cavall es va esquivar i el personal se’n van anar en orris. Resultat: alguna fractura i un temps de repòs. Un cavall.
La següent vegada va tenir lloc a l’estiu, en temps de vacances i al Port de la Selva. Des de petit que hi estiuejo, i recordo que al moll d’en Balleu, molt més curt que actualment, hi havia una comuna penjada a 2-2,5 metres de l’aigua, a la paret de la darrera construcció. Era de fusta, endurida per la sal i la calor, d’angles llimats i gastats pels tramuntanals i les llevantades. La necessitat obliga, i l’interessat, al cap d’uns moments de ser-hi, va sentir uns marrameus esfereïdors. Una gata havia gatinat. Tots els que hem sentit un gat emprenyat i a prop, fa posar els pèls de punta. Total, va sortir a la carrera, i no calen més dades. Un gat emprenyat.
En la tercera ocasió, el nostre amic estava embarcat de primer oficial de vaixell. Una guàrdia de nit, dempeus a la coberta, dret com un ciri, amb la mà esquerra a l’altura del pit i una cigarreta entre els dits índex i del mig. Us l’imagineu, oi? En aquestes, surt de la foscúria un animaló. En passar pel seu costat li va fer una moixaina al cap, amb un «hola, maco, hola manyac». L’endemà es va assabentar que a bord no hi havia cap gos. El que hi havia era una hiena que s’havia escapat de la gàbia: un encàrrec d’un zoològic. Si aquell animal hagués tingut gana, al nostre amic avui només li quedaria un braç, i potser també seguiria fumant. Una hiena.
La darrera vegada que coneixem va tenir lloc a les rodalies de Llagostera. Venia d’una reunió del Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols. També hi havia hagut sopar, cafè i destil·lat, se suposa. A la sortida del poble, dels vorals de la carretera li va sortir… un elefant! Davant de les seves explicacions, li dèiem que no podia ser, que devia portar quatre volves. Però no! Resulta —tot i que una cosa no treu l’altra— que a la població hi havia un circ, i que a la nit treien el paquiderm a pasturar. Aquesta vegada, un elefant.
Esperem que en els propers anys, si podem continuar els sopars, tinguem noves anècdotes, malgrat que després de la trista pèrdua dels companys ja no seran mai el mateix.
N. Negre, de l’AGAM
TORNADA DE L’ESTIU
Amics/amigues de la mar, benvolguts/benvolgudes
A les portes de setembre tornem a trobar-nos en aquest espai dedicat a la vida marinera. L’estiu és l’època de l’any en que, probablement, més es gaudeix de la mar, ja sigui navegant, passejant pels camins de ronda, banyant-nos a la platja o prenent una cervesa en qualsevol terrassa de poble costaner.
Però la tardor arribarà aviat. En novembre celebrarem el 40 aniversari de l’associació. Ho farem amb la vostra companyia amb diferents activitats que esperem us satisfacin.
Tenim prevista una exposició, a la Casa de Cultura de Girona, que farà un repàs a la vida de la nostra entitat, en forma de documents, imatges, articles i objectes, que han estat fruit de l’activitat dels socis al llarg de tots aquests anys, efectuades en pro de la difusió de la cultura marinera.
Esperem la vostra visita. Del 15 al 26 de novembre, a la sala Domènech Fita, de la Casa de Cultura de Girona.
També tenim prevists altres actes dels que anirem informant puntualment.
AGAM
EL PATRIMONI MARÍTIM SURANT DE PALAMÓS
Aquest estiu han coincidit a Palamós tres embarcacions dedicades a creuers turístics de proximitat, dues d’elles de construcció antiga i l’altre més moderna, però totes velers, aprofitant l’energia eòlica, la més antiga de les formes de moure embarcacions, llevat del rem.
El Rafael, una barca de mitjana més que centenària, present a la vila palamosina des de fa vint –i- cinc anys, ben conservada i que hissa les veles sempre que el temps ho permet, efectuant navegades cap a Torre Valentina o a la platja d’El Castell.
La goleta Äran, és un més que centenari vaixell de construcció sueca, restaurat amb molta cura pels seus armadors actuals i dedicada, des del juliol d’aquest any, a les excursions diàries de turistes.
La Pepa Bandera II, de construcció artesanal moderna, aparellada de goleta, ben mantinguda per en Sergi Medir i la Pepa Salvador els seus propietaris i armadors, que poden passar hores explicant les aventures del Pepa Bandera I pel Pacífic, allà pels anys setanta.
Les tres embarcacions, sumades a les dues barques de pesca, extensió del Museu de la Pesca, la Gacela i Estrella Polar, constitueixen a Palamós una mostra del patrimoni marítim tradicional de casa nostra o de fora, tant se val, ja que el mar és un medi d’unió.
El Rafael, a finals dels noranta, fou un referent en la recuperació i navegació a la vela llatina. En Raúl, el primer patró, va dedicar hores a recuperar maniobres amb aquest tipus d’aparell i a transmetre el coneixement en cursets de navegació tradicional. Recordo el moment en que, fent una pausa en les pràctiques del curset, sortia de sota coberta un porró de vi i uns talls de pernil i pa amb tomata amb que continuar la navegació.
El Pepa Bandera II és el successor del primer Pepa Bandera el qual efectuà un viatge quasi increïble, des de Barcelona a Terra de Foc, per passar al Pacífic i recorre’l de Sud a Nord, fins Alaska, per després fer cap a les illes Fidji.
L’Äran és una goleta de fusta, construïda a Suècia en 1902 i dedicada al cabotatge de mercaderies diverses pels ports de la península escandinava. En l’actualitat ha estat recuperada i reconstruïda cuidant al màxim els detalls pels seus actuals propietaris. Té capacitat per efectuar viatges transoceànics sense problemes.
Repassant els vaixells recuperats que naveguen a la nostra costa, cal esmentar, a més dels ja dits, el pailebot Santa Eulàlia, el quetx Far Barceloneta, ambdós del Museu Marítim de Barcelona, el quetx Ciutat de Badalona, de l’associació “Amics del quetx Ciutat de Badalona” i el llagut quillat Sant Ramón, propietat de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.
També cal citar la barca de mitjana Sant Isidre, que a Cadaqués continua navegant, o La Santa Espina, esperant la seva restauració als tallers del MMB i d’altres de menys port, propietat de particulars que posen el seu gra de sorra en aquesta tasca de conservació i recuperació.
La conservació del patrimoni marítim surant no ha estat mai gaire reeixit a Catalunya ni a l’Estat espanyol. Els que tenim una edat recordem el trist espectacle del bergantí-goleta Sant Mus que va agonitzar durant anys amarrat a un moll del port de Barcelona fins que va ser desballestat en 1960. També els nombrosos motovelers balears oblidats als ports de les illes, i els que, comprats per associacions estrangeres, més sensibles i amb més recursos que nosaltres, varen marxar rumb a ports francesos o anglesos per ser restaurats allà.
És de desitjar que, en el futur, més vaixells siguin trets de l’oblit de magatzems i molls per tal de ser restaurats, a fi de conservar aquest patrimoni marítim d’altres èpoques que ha estat testimoni de la vida dels nostres ancestres.
Però per portar a terme aquesta tasca fan falta, a més dels museus marítims, associacions cíviques, com l’Associació Gironina d’Amics de la Mar o la citada Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, que tinguin com a objectiu la preservació i divulgació d’aquests i altres bens culturals, amb capacitat econòmica i social suficient per aconseguir-los. És de desitjar que les administracions s’impliquin, recolzant-les activament i materialment, però per això cal que sigui la societat, és a dir, tots nosaltres, els que esdevinguem sensibles a aquest patrimoni, que no és altre que la pròpia riquesa cultural.
Joaquim Serra
AGAM
Cliqueu a l’enllaç del butlletí 40è aniversari (llocs d’interès, a la dreta de la pàgina) per tenir accés a la publicació del 2021.
La nostra tradicional revista “Exocetus Volitans” enguany, per motius aliens a la voluntat de l’AGAM, s’ha substituit per l’Especial 40 anys 1981 – 2021.
El mes passat, per iniciativa de Roser Blanch, esposa del nostre amic Enric Ripoll, vàrem realitzar una visita al museu d’àmfores del Sr. Guerra, a Roses..
La visita va excedir les expectatives. Varem poder admirar una gran quantitat de recipients d’època romana recuperats al llarg de molts anys dels fons marí així com altres objectes, mapes, instruments de navegació, útils de mariners, etc. També una bonica col·lecció de ceràmica dels segles XVIII i XIX de procedència anglesa i francesa.
Després de la visita seguirem amb un dinar a Palau Sabardera, on celebrarem l’aniversari de l’Enric.
Us mostrem unes imatges de l’excursió.
En el marc del Museu Marítim de Barcelona, per mitjà de la gestora del seu planetari IMMERSIVE ADVENTURE conjuntament amb l’empresa PETREL OCEÀNIC SAILING, es proposa un curs d’ASTRONOMIA PER A NAVEGANTS. Es completa el curs amb pràctiques en el planetari i en el pailebot SANTA EULÀLIA.
Més informació a http://www.petreloceanicsailing.com
El dia 16 de juny tenim prevista una conferència a la Casa de Cultura de Girona.
HISTÒRIES A L’ENTORN DEL VAIXELL MARIA ASSUMPTA. Diversos contactes amb la Cultura.
A càrrec d’en Francesc Lleal i Galceràn, capità de la Marina Mercant, doctor en Història.
L’acte començarà a dos quarts de vuit del vespre i està obert a tots els interessats. Subjecte a les limitacions vigents.
Amb aquesta conferència donem per acabat el curs. A la tardor ens tornarem a retrobar i continuarem amb les nostres conferències de temes mariners.
El dissabte 22 de maig, l’AGAM va participar en un acte a Palamós, dins del festival Terra de mar. L’activitat tenia per objectiu la promoció de la vela llatina com a PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT DE LA UNESCO.
A l’acte hi van participar, a més de l’AGAM, la Federació Catalana pel Patrimoni Cultural Marítim i Fluvial, el Museu Marítim de Barcelona i el Museu de la Pesca de Palamós, que n’eren els organitzadors.
Efectuaren parlaments, en Miquel Martí, director del Museu de la pesca, Joaquim Serra, de l’AGAM, Pere Alemany, de la FCCPMF, i Enric Garcia, del Museu Marítim.
L’acte es va celebrar a la coberta del pailebot Santa Eulàlia.
La presència de l’AGAM estava justificada a l’ haver estat els organitzadors el 1986 de la primera trobada de vela llatina, a Catalunya, a Sant Feliu de Guíxols i haver participat en altres esdeveniments de promoció d’aquest tipus de navegació. Membre de l’Estrop i participant a Promediterrània 1998, dedicada a la navegació tradicional.
AGAM Girona 