Benvinguts!!

Agam

Si t’agrada la mar i t’interesa la cultura marinera, ets com nosaltres i ens plau donar-te la benvinguda a la plana web de la nostra ASSOCIACIÒ GIRONINA D’AMICS DE LA MAR (AGAM). T’agraïm molt la teva visita.

Publicat dins de GALERIA DE FOTOGRAFIES | 1 comentari

POEMA

El nostre soci Francesc Lleal ens envia aquest bonic poema que esperem us agradi

Sou barco de vela e remo

sou vagabundo do mar.

Não tenho escala marcada

nem hora para chegar:

é tudo conforme o vento,

tudo conforme a maré…

Muitas vezes acontece largar o rumo tomado

da praia para onde ia…

Foi o vento que virou?

foi o mar que enraiveceu

e não há porto de abrigo?

ou foi a minha vontade

de vagabundo do mar?

Sei lá.

Fosse o que fosse

não tenho rota marcada

ando ao sabor da maré.

É por isso, meus amigos,

que a tempestade da Vida

me apanhou no alto mar.

E agora

queira, ou não queira

cara alegre e braço forte:

estou no meu posto a lutar!

Se for ao fundo acabou-se.

Estas coisas acontecem

aos vagabundos do mar.

Manuel da Fonseca (Santiago de Cacém, 15/10/1911-11/3/1993)

Poeta, romancista, contista e cronista, membro do Grupo Novo Cancioneiro, presidente da Sociedade Portuguesa de Escritores.

Publicat dins de EL RACÓ LITERARI | Deixa un comentari

SIMULADOR DE NAVEGACIÓ

Adreça de simulador de navegació que ens envia en Benet Morera. A veure si sous capaços de passar el canal sense col·lisionar.

https://www.cnn.com/interactive/2021/03/cnnix-steership/

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

RESPONSABILITATS EN L’INCIDENT DEL CANAL DE SUEZ

L’amic Benet Morera ens envia aquest correu per informar-vos bé sobre les responsabilitats del EVERY GIVEN

https://elpais.com/economia/2021-03-30/tras-el-bloqueo-en-el-canal-de-suez-llega-el-juego-de-buscar-al-culpable.html

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

ENTREVISTA AMB L’ALCALDESSA DE GIRONA

Dijous, 25 de març, una representació de la junta de l’AGAM va ser rebuda per l’alcaldessa de Girona, Sra. Marta Madrenas.

El motiu de la trobada fou presentar-li els actes previstos per celebrar el nostre quaranta aniversari. Se li va fer entrega de dos llibres publicats per l’ associació ” Memòries d’un bus coraller”, d’en Joan Pons i Hugas, i de ” l’Evolució de la navegació clàssica en el transcurs del temps”, d’en Joaquim Pla i Bartina, de diversos números de la revista “Exocetus Volitans” més uns fulletons de la programació de l’aniversari.

L’alcaldessa es va mostrar interessada per les activitats realitzades per nosaltres i va prometre recolzar-nos en la promoció de la revista i en allò que necessitéssim, al ser una entitat cultural arrelada a la ciutat.

A més, ens prometé una recepció a l’ Ajuntament en novembre 2021, coincidint amb el nostre aniversari.

Quedem agraïts a la Sra. Marta Madrenas, alcaldessa de la ciutat. per la seva amable atenció.

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

PRESENTACIÓ D’UN LLIBRE

Ahir dimecres 17 de març tingué lloc a la Casa de Cultura de Girona la presentació del llibre “EVOLUCIÓ DE LA NAVEGACIÓ CLÀSSICA A TRAVÉS DEL TEMPS” del nostre President Honorari Joaquim Pla i Bartina, publicat conjuntament per l’Associació Gironina d’Amics de la Mar i la Facultat de Nàutica, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha l’acte hi foren presents amics i companys de l’autor.

L’obra tracta dels avenços tècnics que permeteren finalment als navegants sortir de l’abric de la costa i aventurar-se en mar obert, tot coneixent la seva posició. D’un perfil tècnic rigorós però accessible al gran públic, el llibre conté imatges d’aparells, obra de Jordi Baquero, que faciliten la comprensió.

Tot seguit, la doctora Concepció Rodríguez-Prieto, Biòloga, professora de la Universitat de Girona, va impartir una conferència sobre “LES ALGUES…EL QUE EN TRAIEM D’ELLES”. fent un repàs dels productes de tota mena que ens proporcionen aquestes plantes i el seu futur.

L’acte va acabar amb un animat col·loqui.

 

 

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

EL RACÓ DE LA MEMÒRIA (9)

VAIXELLS DE BANDERES EXÒTIQUES  A SANT FELIU DE GUÍXOLS

En el transcurs de la vida portuària de Sant Feliu, i concretament en el període d’entreguerres, dos vaixells amb banderes de països llunyans atracaren al moll guixolenc per carregar rebuig de suro.

L’un fou el vapor de bandera d’Estonia MALL (entre 1919 i 1940 Estonia fou independent fins tornar-ho a ser en 1980) . El 26 d’abril de 1930 atracà al moll per carregar 580 tones de rebuig de suro amb destí desconegut (no consta als documents).

El vapor en qüestió es va construir en 1918 a les drassanes  USA de Seval SG Co Ltd. Desplaçava 2014 tones. Tingué diversos noms, diferents propietaris de varis paisos fins acabar la seva vida a Tanzània, desballestat a Dar es Salam  en 1957.

L’altre va ser el vapor japonès SAN FRANCISCO MARU, de 5864 tones. Construit a les drassanes Kawasaki en 1919. Va ser enfonsat per la Marina USA en 1944 en una operació contra la base japonesa de les illes Truk, al Pacífic. A Sant Feliu va carregar 600 tones de suro rebuig el 2 d’octubre de 1930.

En aquella època no era usual l’arribada de vapors d’aquestes banderes. Les més freqüents eren l’alemanya, britànica, francesa, italiana i nord americana. És per això que crida l’atenció aquestes dues visites.

     

Vapor Mall camuflat en la I Guerra Mundial                                  Vapor San Francisco Maru  imatge wrecksite
quan portava pavelló americà
imatge NavSource Naval History
Publicat dins de EL RACÓ DE LA MEMÒRIA | Deixa un comentari

QUI ÉS QUI?

Imatges per a la història de l’AGAM.

El nostre amic Enric Ripoll ens ha passat aquestes fotografies que corresponen a les recepcions que, al seu dia, ens oferiren l’Ajuntament de Banyuls de la Marenda en 1985 i el de Girona el 1986.

El motiu fou el nostre agermanament amb l’entitat ASAME. de Banyuls.

Quants personatges pots reconèixer?? No més han passat 35 anys!!!

 

Publicat dins de EL RACÓ DE LA MEMÒRIA | 1 comentari

EL RACÓ DE LA MEMÒRIA (8)

MERCADERIES SINGULARS AL PORT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS

Als anys trenta, al moll de Sant Feliu de Guíxols, com a la la majoria de molls de l’època, s’hi amuntegaven  mercaderies diverses. La majoria eren saques de taps i bales de suro de varies classes, també troncs, taulons de fusta i sacs de diferents continguts. De tant en tant, però, cridava l’atenció del visitant algun tipus d’article que, ja fos per la procedència o per la seva naturalesa, era singular.

Quebratxo i mirabolà. Els troncs i escorça de quebratxo i de mirabolà solien ser un material descarregat a Sant Feliu. D’aquesta fusta se’n extreia un líquid en fàbriques gironines, el qual s’exportava una vegada processat. El seu us era per adoberia, concretament tinció del cuiro en tons marrons i vermellosos.  El mirabolà és un tipus de pruner poc apreciat pels seus fruits però molt per la seva fusta, ja que d’ella s’obté un líquid ric en tanins adequat per a la tinció de cuiro. S’importava del sud de França i d’Itàlia amb destí, suposem a la fàbrica Pagans de Celrà entre d’altres, on s’extreia el líquid, el qual s’exportava a diversos països europeus com a extracte per adobar.

El quebratxo és un arbre d’origen sud americà. La seva fusta s’importava d’Argentina, Paraguai i l’Uruguai. És també molt rica en tanins, els quals un cop extrets serveixen per adoberia.

Molt sovint aquest material entrava a port i també era freqüent la sortida de l’extracte cap Europa. Mensualment els vapors de la Mc Andrews, de Ybarra i altres més petits de cabotatge, com ara el Nuevo Lareño, un veler valencià que feia freqüents viatges entre Sant Feliu i Barcelona, visitaven el port per descarregar llenyes tintòries o carregar extractes per adobar.

Mobles vells. Altres mercaderies carregades en aquella època es poden considerar singulars. Per exemple, en abril de 1929, el vapor anglès Pacheco, de la McAndrews & Co, va carregar 3 tones de mobles vells, amb destí desconegut.

Paperets i serpentines. El gener de 1930, dos velers valencians, el Félix Martí i el Piedad, varen carregar amb destinació Barcelona, sis tones en total de serpentines i confeti. Si eren per celebrar l’any nou, ja anaven tard.

La tagua i la tagua pelada són uns materials exòtics que abundaven al moll. Es tracte de la llavor del fruit d’una família de palmeres tropicals que creixen entre Panamà i Bolívia, apreciada per la seva duresa. El seu us era majoritàriament per a la fabricació de botons. Avui dia, quasi tots els botons es fabriquen amb material sintètic, però en aquell temps la tagua era la matèria primera principal per a fabricar-los, juntament amb el coco. A Girona i Bescanó hi havia dues indústries que fabricaven botons, la Grober i la Tarrés, que usaven aquest material.

La tagua, procedent de Centre i Sud-Amèrica, entrava pel port de Sant Feliu portada per vapors alemanys i italians i era enviada a Girona amb el carrilet. A partir de 1931 aquests vaixells deixen d’arribar a Sant Feliu i és la goleta Comercio, del Sr. Irla, l’encarregada de portar la tagua des de Barcelona, on era descarregada pels vaixells grans.

La veça o escaiola era un altre material freqüent al moll guixolenc. No s’especifica en la documentació investigada si era el fruit o bé la planta entera la que es carregava. El fruit és conegut com a aliment d’ocells, sobre tot coloms, però la planta es feia servir de farratge pels animals. El destí tampoc no consta, però, tenint en compte que era carregada pels vapors de Ybarra, segurament es portava a Valencia, Murcia o Andalusia.

Gomes d’esborrar. Als anys cinquanta, les gomes Milan fabricades per l’empresa de Palafrugell de la família Marcó (avui Factis), varen començar a exportar-se per mar a tot el mon des de Sant Feliu de Guíxols.

L’ase. De totes maneres, la mercaderia més singular pensem que va ser l’ase descarregada per un veler italià en novembre de 1931 procedent de Sicília. Ignorem el seu destí, tot i que suposem que era treballar com un burro.

Publicat dins de EL RACÓ DE LA MEMÒRIA | Deixa un comentari

PROPERES ACTIVITATS

Març 17Casa de Cultura de Girona.

Presentació del llibre: L’EVOLUCIÓ DE LA NAVEGACIÓ CLÀSSICA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS. D’en Joaquim Pla i Bartina, president honorari de l’AGAM.

Seguidament

Conferència:  LES ALGUES… QUÈ EN TRAIEM D’ELLES,  a càrrec de la Dra. Concepció Rodríguez Prieto, biòloga, professora de la Facultat de Ciències. Universitat de Girona. Versarà sobre els productes actuals o futurs proporcionats per les algues.

En relació al llibre L’EVOLUCIÓ DE LA NAVEGACIÓ CLÀSSICA EN EL TRANSCURS DEL TEMPS. d’en Joaquim Pla i Bartina us hem de comunicar que és una altre publicació de l’AGAM, aquesta vegada feta conjuntament amb la Facultat de Nàutica de la UPC, que augmenta la llista de les publicacions editades per nosaltres. Agraïm a n’en Joaquim Pla la feina feta en aquest llibre que compleix un cop més amb el compromís de la nostra associació amb la cultura marinera.

L’obra tracta dels canvis en la tecnologia emprada a través dels temps pels navegants per orientar-se en les seves singladures, descrit de forma rigorosa però accessible a tothom, il·lustrat amb imatges que el fan més entenedor.

El llibre està a disposició dels socis al preu de 15 euros i a 20 euros al públic en general.

Si esteu interessats en la compra, contacteu amb qualsevol membre de la junta o a través del nostre correu. agamgirona@gmail.com

L’acte començarà a dos quarts de vuit del vespre. Serà presencial i també retransmès en streaming

https://zoom.us/j/91295142998?pwd=QllwT3lKN2JiYkpscTVrbGIxQ3F0Zz09

Les activitat estaran  subjectes a la normativa i a les mesures higièniques i de prevenció vigents.

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

EL RACÓ DE LA MEMÒRIA (7)

EL CARRILET DE SANT FELIU

LES MINES D’OSOR

En 1892 es va inaugurar el tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona, també anomenat carrilet. Era un tren de via estreta però que, malgrat els seus endèmics problemes de potència i velocitat, va provocar un abans i un després en les comunicacions cap a l’interior. Es varen acabar els problemes de transport de mercaderies i persones a l’hivern, amb camins de vegades impracticables. La costa de l’Alou deixà de ser una barrera  per anar a Girona.

Si Sant Feliu havia estat sempre el port gironí, ara s’havia apropat una mica més. Les importants industries suro-taperes de Cassà de la Selva i Llagostera ho tenien més fàcil per enviar els seus productes cap al port. També la indústria ceràmica de Quart i l’àcid tartàric de Palau.

No obstant, la via fèrria no va arribar al port fins 1927, un retard considerable.

Aquesta via va ser com el cordó umbilical que uní la capital provincial i la comarca del Gironès amb el litoral. No només servia per enviar cap a la costa els productes abans esmentats sinó també per importar la pasta de fusta cap a la fàbrica de paper Torras de Sarrià de Ter i altres fàbriques.

El trenet va estar sempre molt vinculat a la indústria del suro, seguint els  alts i baixos de les seves crisis cícliques. Als anys cinquanta, al caure l’exportació de productes del suro també ho va fer la activitat del tren fins la fi de la seva activitat en 1969. La sinèrgia que s’havia format entre port i tren va durar fins que un dels dos va fer fallida. Llavors, l’altre no va poder continuar i va es anar esllanguint fins morir.

ELS MINERALS. LES MINES D’OSOR

A partir dels anys seixanta, el port de Sant Feliu va perdre activitat. La davallada de la indústria del suro va arrossegar la caiguda de moviments. Els minerals, en les dècades dels seixanta i setanta, varen perlongar l’activitat portuària uns anys més. Els minerals transportats eren, per una part, l’espat fluor i blenda, procedent de les mines d’Osor, exportats cap als Estats Units i altres destins americans i d’altre part la importació de caolí d’Anglaterra destinat a càrrega blanca pel paper per a la Torras Hostench. Aquesta activitat va representar, a l’època, més del 50% de les tones mogudes. Quan al 1979 tancaren les mines d’Osor, això  fou el cop definitiu pel port. Quedaren alguns moviments d’entrada de pasta de fusta i barita, a més del caolí, però de forma molt més espaiada.

La importació d’aquestes mercaderies anava a càrrec del consignatari Sr. Sibils, que s’havia incorporat al negoci marítim i va esdevenir l’únic consignatari anys després de la guerra civil, quan els altres tres consignataris, Sr. Irla, exiliat a França i els Srs. Albertí i Vidal deixaren l’activitat.

L’últim moviment registrat fou l’entrada del vaixell de bandera de Belize East Sea, en juliol de 1995, per descarregar barita[1].

El port de Sant Feliu de Guíxols, que tanta riquesa econòmica i cultural havia suposat per aquesta vila va deixar de funcionar com a port comercial en 1998, dedicant-se a partir de llavors a l’activitat de lleure i esportiva.

En la pròxima entrega parlarem de mercaderies exòtiques al port de Sant Feliu.

[1] PI, Quico. SANT FELIU DE GUÍXOLS MARINER. Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols 2012.

 

Publicat dins de EL RACÓ DE LA MEMÒRIA | Deixa un comentari