MERCADERIES SINGULARS AL PORT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS
Als anys trenta, al moll de Sant Feliu de Guíxols, com a la la majoria de molls de l’època, s’hi amuntegaven mercaderies diverses. La majoria eren saques de taps i bales de suro de varies classes, també troncs, taulons de fusta i sacs de diferents continguts. De tant en tant, però, cridava l’atenció del visitant algun tipus d’article que, ja fos per la procedència o per la seva naturalesa, era singular.
Quebratxo i mirabolà. Els troncs i escorça de quebratxo i de mirabolà solien ser un material descarregat a Sant Feliu. D’aquesta fusta se’n extreia un líquid en fàbriques gironines, el qual s’exportava una vegada processat. El seu us era per adoberia, concretament tinció del cuiro en tons marrons i vermellosos. El mirabolà és un tipus de pruner poc apreciat pels seus fruits però molt per la seva fusta, ja que d’ella s’obté un líquid ric en tanins adequat per a la tinció de cuiro. S’importava del sud de França i d’Itàlia amb destí, suposem a la fàbrica Pagans de Celrà entre d’altres, on s’extreia el líquid, el qual s’exportava a diversos països europeus com a extracte per adobar.
El quebratxo és un arbre d’origen sud americà. La seva fusta s’importava d’Argentina, Paraguai i l’Uruguai. És també molt rica en tanins, els quals un cop extrets serveixen per adoberia.
Molt sovint aquest material entrava a port i també era freqüent la sortida de l’extracte cap Europa. Mensualment els vapors de la Mc Andrews, de Ybarra i altres més petits de cabotatge, com ara el Nuevo Lareño, un veler valencià que feia freqüents viatges entre Sant Feliu i Barcelona, visitaven el port per descarregar llenyes tintòries o carregar extractes per adobar.
Mobles vells. Altres mercaderies carregades en aquella època es poden considerar singulars. Per exemple, en abril de 1929, el vapor anglès Pacheco, de la McAndrews & Co, va carregar 3 tones de mobles vells, amb destí desconegut.
Paperets i serpentines. El gener de 1930, dos velers valencians, el Félix Martí i el Piedad, varen carregar amb destinació Barcelona, sis tones en total de serpentines i confeti. Si eren per celebrar l’any nou, ja anaven tard.
La tagua i la tagua pelada són uns materials exòtics que abundaven al moll. Es tracte de la llavor del fruit d’una família de palmeres tropicals que creixen entre Panamà i Bolívia, apreciada per la seva duresa. El seu us era majoritàriament per a la fabricació de botons. Avui dia, quasi tots els botons es fabriquen amb material sintètic, però en aquell temps la tagua era la matèria primera principal per a fabricar-los, juntament amb el coco. A Girona i Bescanó hi havia dues indústries que fabricaven botons, la Grober i la Tarrés, que usaven aquest material.
La tagua, procedent de Centre i Sud-Amèrica, entrava pel port de Sant Feliu portada per vapors alemanys i italians i era enviada a Girona amb el carrilet. A partir de 1931 aquests vaixells deixen d’arribar a Sant Feliu i és la goleta Comercio, del Sr. Irla, l’encarregada de portar la tagua des de Barcelona, on era descarregada pels vaixells grans.
La veça o escaiola era un altre material freqüent al moll guixolenc. No s’especifica en la documentació investigada si era el fruit o bé la planta entera la que es carregava. El fruit és conegut com a aliment d’ocells, sobre tot coloms, però la planta es feia servir de farratge pels animals. El destí tampoc no consta, però, tenint en compte que era carregada pels vapors de Ybarra, segurament es portava a Valencia, Murcia o Andalusia.
Gomes d’esborrar. Als anys cinquanta, les gomes Milan fabricades per l’empresa de Palafrugell de la família Marcó (avui Factis), varen començar a exportar-se per mar a tot el mon des de Sant Feliu de Guíxols.
L’ase. De totes maneres, la mercaderia més singular pensem que va ser l’ase descarregada per un veler italià en novembre de 1931 procedent de Sicília. Ignorem el seu destí, tot i que suposem que era treballar com un burro.
