MERCANTS SOSTENIBLES

Aquest setembre va començar les seves singladures el vaixell portacontenidors mogut per gas natural liquat més gran del mon. Es tracta del Jacques Saadé, de la naviliera CMA CGM, de 400 m d’eslora i 62 de mànega i pavelló francés. És el primer d’una sèrie d’unitats que aquesta companyia posarà en servei amb un cost de mil milions d’euros.

És evident que el transport marítim també contribueix, i força, a l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. És per això que algunes companyies estan buscant solucions al problema. Avui per avui, la més considerada és la de emprar gas natural liquat en substitució del fuel o del gas-oli.

El Jacques Saadé té una capacitat per transportar 23.000 contenidors fent la ruta des de Xina fins al nord d’Europa, amb escales a Southampton, Dunkerque, Hamburg, Rotterdam, Algeciras, entre d’altres ports. En total 84 dies per ruta.

Esperem que aviat la majoria de flotes optin per utilitzar energies netes pels seus motors.

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

VAIXELL MERCANT A VELA

El problema de la contaminació per gasos dels combustibles fa anys que preocupa als dissenyadors de vaixells mercants. Els enormes motors de combustió que els mouen emeten a l’aire tones de diòxid de carboni i òxids de nitrogen i ajuden a augmentar la quantitat global de gasos emesos a l’atmosfera i empitjorar el canvi climàtic. No és estranys doncs que els enginyers navals es preocupin de reduir aquests efectes. I per fer-ho dràsticament no hi ha res com el vent com a motor dels vaixells.

El Reial Institut Tecnològic de Suècia ha dissenyat un mercant, denominar, de moment Wpcc, de 210 metres d’eslora i 39 de mànega (encara està a nivell de model) impulsat per la força del vent per medi de cinc veles enormes, de 80 metres d’alçària, reduïts a 50 en cas de mal temps, i orientables per control remot. Les veles no seran de tela sinó de mescla de metall ultralleuger i fibres sintètiques, amb un perfil més proper a les ales d’avió que a una vela tradicional. El vaixell està dissenyat per transportar vehicles (entre 7000 i 8000 ) a través del Atlàntic (seran tots marca Volvo?). Això sí. Trigarà una mica més del habitual, 12 dies en lloc de 7 .

Per cert que en l’estudi del projecte hi han participat dos estudiants (Erasmus) de la Universitat Politècnica de Catalunya, Jordi Adroer i Jan Urquizu, que han quedat impressionats de les facilitats i medis materials amb que han comptat en la seva estada a Suècia.

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

METGES D’A BORD (i 4)

PERE VIRGILI I BELLVER  1699 – 1776

Fundador del Reial Col·legi de Cirurgia Naval de Barcelona

No podia faltar un metge català en aquestes pàgines dedicades a la medicina d’a bord. Poc conegut,  va ser un eminent professional que va donar una gran empenta a la medicina naval a Espanya i va escollir Barcelona com una seu d’Escola de Medicina Naval.

Va néixer a Vilallonga del Camp en 1699

Als 14 anys entrà d’aprenent de cirurgià amb un metge de Tarragona, el Dr. Gabriel Riera. Dos anys després va viatjar a Montpeller i Paris per estudiar medicina.

A la tornada, en 1725 s’allistà a l’exercit com a metge militar però en 1729 es passà a l’Armada.

En 1732 torna a Paris amb una beca reial per ampliar estudis de Medicina Naval.

En 1734 és destinat a Cadis on es casa. Poc temps després es va embarcar i efectuà dos viatges rodons a América com a metge d’a bord. Al continent americà fou testimoni de la precarietat dels serveis sanitaris a les colònies.

En 1737 li encarreguen l’organització de la Sanitat a Mèxic, l’Havana, Cartagena d’Índies i Aguada (Puerto Rico). A aquesta tasca hi va dedicar vuit anys que els va viure a diferents ciutats d’ América

Torna a Cadis en 1745 on funda el Real Colegio de Cirugía de la Armada. Ascendeix a Cirujano Mayor de la Armada.

En 1755 rep l’encàrrec de Carles III de fundar i presidir a Barcelona el Col·legi de Cirurgia Naval de Barcelona, el qual dirigeix fins la seva jubilació. Li atorga el títol de Marqués de la Salud.

Mor en 1776 a Barcelona.

Wikipedia.

galeriametges.cat

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

METGES D’A BORD 3 Dr. JAMES LIND

JAMES LIND pare de la medicina naval

En el recorregut per biografies de metges d’a bord no podia faltar James Lind que es coneix com a pare de la medicina naval  Ell va ser el descobridor de remeis per combatre el temut escorbut que tant de mal feia en les expedicions de llarga durada fins finals del segle XVIII. Però, a més, va establir procediments per mantenir la higiene i la salut a bord dels vaixells de la Royal Navy que, a poc a poc, es varen estendre per les marines de tot el mon. També va fer estudis per a la obtenció d’aigua potable per medi de la destil·lació d’aigua de mar i sobre la bona alimentació de les tripulacions, neteja de vestimenta i  cobertes, etc.

Neix a Edimburg en 1716. Estudia al Royal College of Surgeons of Edimburg.

Entra a la Royal Navy en 1739 com a metge i cirurgià.

Embarca i navega pel Mediterrani, Índies Occidentals i Costa Oest africana.

Acompanya a James Cook en el “HMS Salisbury” en el 2n viatge de Cook entre 1746 i 1747 al Pacífic.

En aquest viatge va proporcionar sucs de cítrics, sobre tot de llimona, a  part dels tripulants, observant de seguit que aquest no emmalaltien o milloraven ràpidament de l’escorbut. Tot seguit proporcionà els sucs a tota la tripulació aconseguint que des del punt de vista de la salut, el viatge de Cook fos un èxit.

Es retira de la marina en 1748

Escriu tractats sobre higiene i salut a bord i sobre l’escorbut en 1753. Va morir en 1794

La marina britànica no va tenir en compte les seves indicacions fins 1789 respecte del suc de llimona. Varen seguir l’armada francesa i les demés marines europees i americanes.

 

Dr. James Lind                                                                     HMS Salisbury

Imatges: Vikipedia

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari

METGES D’A BORD 2

ALEXANDRE YERSIN 

Descobridor del bacil de la pesta bubònica “Yersinia pestis

El personatge d’avui va tenir una vida plena. Es va dedicar a allò que volia: l’aventura, la investigació i la ciència al servei dels altres. Va conviure amb comunitats humils de pescadors i camperols, ajudant-los en la seva quotidianitat.

Va néixer a Suïssa, al cantó del Vaud, en 1865. Estudià medecina a Alemanya, a Marburg i a Berlin. En 1887 va entrar a treballar als laboratoris Pasteur, a Paris, forjant una bona amistat amb Louis Pasteur que durà fins la mort d’aquest. Cansat de la vida de laboratori i desitjant aventures es va enrolar com a metge d’a bord en 1890 a les Messageries Maritimes, essent el seu primer vaixell el vapor Oxus, que feia el trajecte entre Marsella i Saigon. Una vegada a la Indoxina francesa la companyia naviliera el destinà al vapor mixta Volga que cobria la línia entre Saigon i Manila, llavors encara possessió espanyola. Allà va fer amistat amb una congregació de Jesuïtes que tenien un observatori astronòmic i feien investigacions sobre salut en comunitats indígenes.

El càrrec de metge d’a bord li proporcionava força temps lliure. Navegava un terç del mes descansant els altres dos terços, la meitat a Saigon i l’altre a Manila. Es va comprar un sampan a Saigon i amb ell feia expedicions pels interiors tant de l’actual Vietnam com de l’illa de Luzon, assabentant-se dels problemes de salut dels pobladors. El capità del Volga, bon amic seu, li permetia embarcar el veler a cada viatge. En les seves expedicions a l’interior, cada cop més duradores, va conèixer plantadors europeus i ètnies diverses de la Cochinchina.

Un anys després de l’arribada a Vietnam, Messageries Maritimes el canvia de vaixell. El destina al Saigon, un petit vapor de càrrega i passatge que cobria la línia Saigon – Haiphong comandat pel capità Flotte.

Aquest se n’adona de seguida de l’interès de Yersin per l’interior del país i l’autoritza a vegades a quedar-se a Nha Trang, a mig camí entre Saigon i Haiphong, fins la tornada del vaixell, per tal de que pugui explorar el rerepaís.

Al cap d’un any de navegació amb el Saigón, cansat de la vida al mar, demana l’excedència de la companyia naviliera i abandona la vida marinera començant una altre de metge de poble. Tenia 29 anys

En el transcurs dels anys posteriors, ja nacionalitzat francès, va crear un centre d’investigacions de malalties tropicals, va plantar cultius d’arbres de cautxú i de quina, però, per sobre de tot, investigà les malalties infeccioses, descobrint el bacil de la pesta bubònica que porta el seu nom (Yersinia pestis) en 1894, que feia estralls en les ciutats i viles de l’Extrem Orient i fabricant després el sèrum per guarir els malats d’ella.

Va morir a Nha Trang en 1943. Mesos abans havia col·laborat amb la guerrilla viet-min, elaborant un calendari de les marees al port de la ciutat per tal de prevenir un possible desembarcament japonès.

Encara avui, a l’actual Vietnam, te un museu, un Institut de recerca i una Universitat amb el seu nom i és l’únic europeu amb un monument al país que continua essent venerat pel poble vietnamita i per les seves autoritats.

     

Imatge dels vapors Oxus i Saigon : Enciclopedia de Messageries Maritimes

Publicat dins de ARTICLES | Deixa un comentari

METGES D’A BORD

Els vaixells que transporten passatgers han comptat des del segle XIX amb la figura del metge d’a bord. Era una característica que s’anunciava als cartells promocionals de companyies navilieres, juntament amb altres serveis, amb l’objectiu d’atraure els viatgers.

A cada vaixell o vapor, un professional de la medicina cuidava del passatge. Encara avui, als creuers turístics i bucs de passatge és obligada la presencia d’un equip complert  de personal sanitari.

Alguns d’aquest metges navegants varen aprofitar l’estada a bord o el viatge a terres llunyanes per investigar i realitzar assajos que varen desembocar en troballes importants tant en el camp de la Medicina com d’altres ciències.

Encetem una sèrie de breus articles sobre científics que, en una època de la seva vida, exerciren com a metges de vaixells de passatgers i que de la seva experiència va sorgir algun descobriment notable, o bé la seva feina els va permetre viatjar a llocs del planeta on l’exercici de la professió els portaren a descobrir algun mètode per guarir malalties que, a l’època, eren veritables flagells de la humanitat.

Començarem per JULIUS ROBERT VON MAYER.

Aquest metge alemany, nascut a Heilbronn en 1814, estudià medicina a Tubinga i a Munich. De jove en 1840, es va enrolar com a metge en una companyia naviliera que feia la ruta de les Índies Orientals, l’actual Indonesia.

En la seva estada allà, mentre navegava entre Java, Sumatra i altres illes, es va adonar que la sang venosa dels nadius era quasi d’un vermell tant viu com l’arterial, a diferencia de les persones europees en que el color de la sang venosa és força més fosc que l’arterial.

El color vermell viu és degut a l’oxidació del ferro que porta l’hemoglobina de la sang. A més hemoglobina oxidada més viu és el vermell. Com que la sang venosa ja ha perdut part de l’oxigen en reaccionar aquest amb els aliments en els processos metabòlics, el vermell es torna més fosc.

L’ observació de la poca diferencia de colors en els dos tipus de sang el va portar a investigar el cas, arribant a la conclusió que les altes temperatures del tròpic feien que no es necessités tant d’oxigen per mantenir el metabolisme. És a dir, la sang arterial perdia o consumia menys oxigen en la producció de l’ energia necessària per viure. El que va observar Mayer era que, als tròpics, la quantitat d’oxigen requerida per proporcionar l’energia vital era inferior a la necessària en climes més freds.

Aprofundint en aquest fenòmens va estudiar la relació entre calor i moviment produït, és a dir, entre energia calorífica i treball. A partir d’aquí va enunciar el Primer Principi de la Termodinàmica “ La energia no pot ser creada ni destruïda” .

Va intentar quantificar l’equivalent mecànic del calor. Publicà diferents obres sobre el tema però sense obtenir gaire ressò. L’èxit se’l va emportar James Prescott Joule,  que va estudiar també el fenomen. Avui dia el Joule és la unitat de energia, treball i calor en el Sistema Internacional d’Unitats.

El Dr. Mayer va morir en 1878 sense ser del tot reconegut com a gran científic. Posteriorment sí s’ha admès la seva important contribució a la Física. Probablement no hagués fet les aportacions a la Termodinàmica si no s’hagués enrolat a la Marina Mercant per visitar els tròpics en una època en que els viatges eren molt més feixucs i llargs que avui dia.

En la propera publicació parlarem d’un altre metge d’a bord que va descobrir la vacuna contra la pesta bubònica. El Dr. Alexandre Yersin.

Dr. Julius Robert Von Mayer

 

 

Publicat dins de ARTICLES | Deixa un comentari

DÍDAC COSTA NAVEGA DE NOU

Dídac Costa, el navegant solitari català i el seu equip, han posat a l’aigua el veler One Planet One Ocean, completament renovat, amb el qual es pretén participar a l’edició d’enguany de la Vendée Globe.

Després d’alleugerir en 500 quilos el vaixell, el navegant sortirà per realitzar proves de mar i fer les dues mil milles de navegació que l’exigeix l’organització abans de salpar, el 8 de novembre, de Les Sables d’Olonne, per circumnavegar el globus en solitari.

En Dídac Costa col·labora amb la fundació “One Planet One Ocean” que te per objectiu la defensa i conservació del medi marí i la difusió i ensenyament dels valors ecològics i sostenibles entre els joves. Li desitgem molta sort.

Imatge d’una edició anterior

 

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

PESCANT A VELA AL SEGLE XXI

FAL OYSTER

    

Si algú creu que la pesca amb embarcacions a vela ja no existeix s’equivoca. Al sudoest d’Anglaterra, a l’estuari on desemboca el riu Fal, prop de Falmouth, a  Cornwells, queden encara pescadors que, amb uns bots propulsats amb una vela cangrea i un parell de flocs, arrosseguen una petita draga pel fons de llot i capturen tot el que hi ha, essent el seu objectiu principal les ostres. Una reglamentació avançada al seu temps, de 1875, prohibeix altres tipus de pesca en aquest estuari que no utilitzin el vent o el rem com a força mecànica, per tal de preservar la població de marisc. I pels resultats ho han aconseguit.

   

Les línies d’aquestes barques són molt fines. De proa recta, el pic de la cangrea s’aixeca molt. El bauprès es perllonga força horitzontalment permetent hissar dos flocs. Construïdes en fusta, algunes d’olm, es coneixen com a Falmouth Working Boats. La draga arrossegada amb calma és relativament petita i no malmet gaire el fons.

L’estima que els anglesos tenen per a les seves tradicions fa que es conservin encara força d’aquestes embarcacions d’edat quasi centenària en disposició de treballar. Existeixen fundacions encarregades de conservar-les i mantenir-les en bon estat. Enveja!!!!  sana, però.

Imatge: faloyster.co.uk

 

Publicat dins de NOTÍCIES DE LA MAR | Deixa un comentari

FRANCESC ARAGÓ; un eminent català poc conegut

M’havia intrigat feia temps per què un centre d’investigació marina, el LABORATOIRE ARAGÓ, de Banyuls de la Marenda, pertanyent a la Universitat Pierre et Marie Curie de Paris i al CNRS, tenia un nom tan poc francès com ARAGÓ.

En les meves visites als nostres amics de l’ASAME, a Banyuls, no vaig gosar preguntar, així que vaig haver d’esperar un dia en que, per casualitat,  va sortir una breu ressenya d’aquest nom a la premsa i retornà la meva curiositat sobre el tema i em vaig assabentar del següent:

{“subsource”:”done_button”,”uid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929823″,”source”:”editor”,”origin”:”gallery”,”source_sid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929855″}

François (o Francesc) Aragó fou un notable matemàtic, físic i astrònom nascut en 1786 a Estragel, un poblet proper a Perpinyà. Segon fill d’una família catalana de propietaris agrícoles ben aposentats al Rosselló, aviat va donar senyals de gran intel·ligència i ganes d’aprendre.

Acabat el Batxillerat a Perpinyà, es traslladà a Paris on estudià matemàtiques i astronomia.

Com a astrònom i secretari-bibliotecari del Bureau des Longitudes de l’Observatori de Paris, va participar en la mesura del meridià per establir la longitud exacte del metre, cosa que el va portar a Espanya. A Mallorca va coincidir amb els moviments de tropes franceses a la frontera en 1808, preparatòries a la invasió napoleònica, i fou detingut com sospitós d’espia per les autoritats illenques. L’home es va escapolir en un pesquer passant diverses aventures que el varen portar a ser detingut i confinat a Palamós, a conseqüència de l’abordatge d’un vaixell corsari espanyol. Finalment pogué arribar a França, via Algèria, després d’una segona fugida.

Un cop a la metròpoli continuà amb la seva tasca científica, negant-se a recolzar Napoleó I Emperador, per haver traït aquest l’esperit republicà de la Revolució Francesa.

Un cop restablerta la República es va dedicar a la política, arribant a Ministre en un govern que abolí la esclavitud en tot el territori nacional.

Desencisat pel retorn del 2n. Imperi de Lluis Napoleó, ell que era fervent republicà, va abandonar la política per centrar-se en la ciència fins la seva mort, ocorreguda en 1853.

Joaquim Serra

AGAM

 

Publicat dins de ARTICLES | Deixa un comentari

RACÓ LITERARI

Amb aquestes entrades donem per tancat el racó literari aquest curs. A la tardor ens tornarem a trobar.

De nou el concurs, un text d’en Francesc Lleal i una ressenya d’un llibre mediterrani de l’escriptor gironí Rafael Nadal.

 

CONCURS DEL 29 DE JUNY

SOBRE ILLES o MARS I ESCRIPTORS

Aquesta setmana, en que ens acomiadem per aquest curs, us proposo aquestes preguntes sobre escriptors, la seva obra i la relació que varen mantenir amb algunes illes. Que tingueu un bon estiu i llegiu força.

1.- George Orwell va acabar l’obra 1984 en una illa de les Hèbrides on hi havia anat a buscar tranquil·litat, tot i que el clima de l ‘indret no era gaire adequat per la seva tuberculosi. Hi va romandre tres anys, de 1946 a 1949, any en que va morir en un hospital de Londres, on l’havien traslladat donat el seu mal estat de salut. Saps quina illa era?

  1. a) Jura
  2. b) Islay
  3. c) Mull
  4. d) Arran

2.- Alexander Selkirk fou un mariner que diuen va inspirar el Robinson Crusoe d’en Daniel Defoë. Una illa del Pacífic, que pertany a l’Arxipèlag de Juan Fernández, porta el seu nom, però abans aquesta illa es denominava d’altre manera. Com es deia?

  1. a) Isla Perdida
  2. b) Isla de la Desesperación
  3. c) Isla de Mas Afuera
  4. d) Isla Encontrada

3.- L’obra teatral Otel·lo, de Shakespeare, narra els conflictes conjugals d’aquest senyor i la seva esposa Desdémona. En diversos actes de l’obra, l’acció passa en una illa mediterrània. Quina?

  1. a) Sardenya
  2. b) Malta
  3. c) Xipre
  4. d) Creta

4.-  La posada de Jamaica és una novel·la de l’escriptora anglesa Daphne de Maurier. L’acció, però, no passa en aquella illa caribenya sinó a la costa d’un comtat anglès. Quin?

  1. a) Devon
  2. b) Cornualla
  3. c) Sommerset
  4. d) Bristol

5.- John Steinbeck, l’escriptor nord-americà,  Nobel de de literatura 1962, autor de Al este del Edén i altres famoses obres, era biòleg marí. De fet, un dels seus escrits relaten una expedició en que ell va participar per capturar espècies d’animals marins, en un indret de la costa americana.  En quin lloc transcorre l’expedició?

  1. a) El mar Carib
  2. b) El Golf de Mèxic
  3. c) El Golf d’Alaska
  4. d) El mar de Cortés

 

 

 

Publicat dins de ACTIVITATS | Deixa un comentari