TORNADA DE L’ESTIU

Amics/amigues de la mar, benvolguts/benvolgudes

A les portes de setembre tornem a trobar-nos en aquest espai dedicat a la vida marinera. L’estiu és l’època de l’any en que, probablement, més es gaudeix de la mar, ja sigui navegant, passejant pels camins de ronda, banyant-nos a la platja o prenent una cervesa en qualsevol terrassa de poble costaner.

Però la tardor arribarà aviat. En novembre celebrarem el 40 aniversari de l’associació. Ho farem amb la vostra companyia amb diferents activitats que esperem us satisfacin.

Tenim prevista una exposició, a la Casa de Cultura de Girona, que farà un repàs a la vida de la nostra entitat, en forma de documents, imatges, articles i objectes, que han estat fruit de l’activitat dels socis al llarg de tots aquests anys, efectuades en pro de la difusió de la cultura marinera.

Esperem la vostra visita. Del 15 al 26 de novembre, a la sala Domènech Fita, de la Casa de Cultura de Girona.

També tenim prevists altres actes dels que anirem informant puntualment.

AGAM

EL PATRIMONI MARÍTIM SURANT DE PALAMÓS

Aquest estiu han coincidit a Palamós tres embarcacions dedicades a creuers turístics de proximitat, dues d’elles de construcció antiga i l’altre més moderna, però totes velers, aprofitant l’energia eòlica, la més antiga de les formes de moure embarcacions, llevat del rem.

El Rafael, una barca de mitjana més que centenària, present a la vila palamosina des de fa vint –i- cinc anys, ben conservada i que hissa les veles sempre que el temps ho permet, efectuant navegades cap a Torre Valentina o a la platja d’El Castell.

La goleta Äran, és un més que centenari vaixell de construcció sueca, restaurat amb molta cura pels seus armadors actuals i dedicada, des del juliol d’aquest any, a les excursions diàries de turistes.

La Pepa Bandera II, de construcció artesanal moderna, aparellada de goleta, ben mantinguda per en Sergi Medir i la Pepa Salvador els seus propietaris i armadors, que poden passar hores explicant les aventures del Pepa Bandera I pel Pacífic, allà pels anys setanta.

Les tres embarcacions, sumades a les dues barques de pesca, extensió del Museu de la Pesca, la Gacela  i Estrella Polar, constitueixen a Palamós una mostra del patrimoni marítim tradicional de casa nostra o de fora, tant se val, ja que el mar és un medi d’unió.

El Rafael, a finals dels noranta, fou un referent en la recuperació i navegació a la vela llatina. En Raúl, el primer patró, va dedicar hores a recuperar maniobres amb aquest tipus d’aparell i a transmetre el coneixement en cursets de navegació tradicional. Recordo el moment en que, fent una pausa en les pràctiques del curset, sortia de sota coberta un porró de vi i uns talls de pernil i pa amb tomata amb que continuar la navegació.

El Pepa Bandera II és el successor del primer Pepa Bandera el qual efectuà un viatge quasi increïble, des de Barcelona a Terra de Foc, per passar al Pacífic i recorre’l de Sud a Nord, fins Alaska, per després fer cap a les illes Fidji.

L’Äran és una goleta de fusta, construïda a Suècia en 1902 i dedicada al cabotatge de mercaderies diverses pels ports de la península escandinava. En l’actualitat ha estat recuperada i reconstruïda cuidant al màxim els detalls pels seus actuals propietaris. Té capacitat per efectuar viatges transoceànics sense problemes.

Repassant els vaixells recuperats que naveguen a la nostra costa, cal esmentar, a més dels ja dits, el pailebot Santa Eulàlia, el quetx Far Barceloneta, ambdós del Museu Marítim de Barcelona, el quetx Ciutat de Badalona, de l’associació “Amics del quetx Ciutat de Badalona” i el llagut quillat Sant Ramón, propietat de la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial.

També cal citar la barca de mitjana Sant Isidre, que a Cadaqués continua navegant, o La Santa Espina, esperant la seva restauració als tallers del MMB i d’altres de menys port, propietat de particulars que posen el seu gra de sorra en aquesta tasca de conservació i recuperació.

La conservació del patrimoni marítim surant no ha estat mai gaire reeixit a Catalunya ni a l’Estat espanyol. Els que tenim una edat recordem el trist espectacle del bergantí-goleta Sant Mus que va agonitzar durant anys amarrat a un moll del port de Barcelona fins que va ser desballestat en 1960. També els nombrosos motovelers balears oblidats als ports de les illes, i els que, comprats per associacions estrangeres, més sensibles i amb més recursos que nosaltres, varen marxar  rumb a ports francesos o anglesos per ser restaurats allà.

És de desitjar que, en el futur, més vaixells siguin trets de l’oblit de magatzems i molls per tal de ser restaurats, a fi de conservar aquest patrimoni marítim d’altres èpoques que ha estat testimoni de la vida dels nostres ancestres.

Però per portar a terme aquesta tasca fan falta, a més dels museus marítims, associacions cíviques, com l’Associació Gironina d’Amics de la Mar o la citada Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, que tinguin com a objectiu la preservació i divulgació d’aquests i altres bens culturals, amb capacitat econòmica i social suficient per aconseguir-los. És de desitjar que les administracions s’impliquin, recolzant-les activament i materialment, però per això cal que sigui la societat, és a dir, tots nosaltres, els que esdevinguem sensibles a aquest patrimoni, que no és altre que la pròpia riquesa cultural.

Joaquim Serra

AGAM

Aquesta entrada ha esta publicada en ACTIVITATS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s