EL RACÓ DE LA MEMÒRIA

EL PORT DE SANT FELIU DE GUÍXOLS (3)

LES RUTES COMERCIALS (2). EL COMERÇ MARÍTIM ENTRE LES BALEARS I SANT FELIU DE GUÍXOLS

Un dels records de la meva infantesa és el del soroll que produïa el fregament de l’eixàrcia amb els bossells als velers mallorquins que, als anys cinquanta, freqüentaven els molls de Palamós i Sant Feliu de Guíxols. En aquell temps encara se’n veien. I, es clar, cridaven l’atenció amb la seva silueta i la blancor ( o no tanta) del seu velam, amb la tripulació fent vida a coberta. Aquests velers es veien ja caducs, una mica deixats, però encara atractius. Pocs anys els hi quedaven de vida.

La relació comercial entre Sant Feliu i Palma o altres ports balears, si bé sempre fou present, tingué al segle XX dues èpoques molt diferenciades.

Abans del 1940 el comerç entre els dos ports fou escàs. En tot l’any 1929 no més hi ha registre d’un veler mallorquí que atracà a Sant Feliu i als anys següents les visites varen ser poques. Per contra, a partir del 1950 es multipliques les arribades de motovelers balears provinents de Palma, Maó o Sóller.

Cal tenir en compte que, si bé l’intercanvi de productes entre les illes i la vila empordanesa era exigu, això no vol dir que els vaixells mallorquins no freqüentessin el port ganxó. Ho feien però com a escala en el seu periple per ports mediterranis, entre Málaga i Marsella, transportant sobre tot, productes agrícoles, fruites i hortalisses, principalment: taronges valencianes, espart d’Almeria, sal de Torrevella i productes de l’horta murciana. A Sant Feliu carregaven taps de suro per a Marsella i Sete i descarregaven fruita, sal i garrofa.

I és que les navilieres mallorquines i menorquines es dedicaven al cabotatge, al llarg de la costa de llevant d’Espanya i sud de França, carregant en un port tot el que podia tenir oportunitat de venda als ports següents.

Els vaixells emprats en aquest comerç eren velers o motovelers de mides modestes. Entre 74 i 130 tones i de 22 a 35 metres d’eslora, aparellats de goleta o pailebots, alguns equipats amb motor d’escassa potencia, sobre tot per maniobrar en port.

La principal companyia balear en aquell temps era Naviera Mallorquina. Tots els seus vaixells eren batejats amb el nom de Cales de la costa balear. Cala Mitjana fou un d’aquests velers, visitant assidu de les nostres costes, que naufragà dues vegades. La primera, a la cala lloretenca de Canyelles, quan es deia Nuevo Lareño, en 1926, on va encallà i perdé part del carregament de taronges que portava a Marsella. La segona i definitiva en 1950 a prop de Sant Carles de la Ràpita, quan carregat de sal, anava cap a Tarragona.

A partir dels anys cinquanta creix el comerç cap a Palma, principalment suro manufacturat per fabricar les soles de les típiques sandàlies femenines denominades topolinos, com també aigua de Caldes de Malavella, fusta i adobs, mentre que en sentit contrari venia garrofa, faves, fesols de la Mallorca pagesa.

Els velers i motovelers no eren els únics vaixells en aquest comerç. Vapors de més port també anaven i venien de Palma, Alcúdia, Ciutadella, Maó i Sóller a Sant Feliu, com les motonaus de la casa José Masiques. També tocaven el port guixolenc vapors de companyies angleses i alemanyes que feien el tramp pel Mediterrani amb destí o procedents de les Balears,

Sant Feliu, durant els anys d’autarquía de la postguerra, va ser el port d’entrada d’aliments a Girona, que venien per mar de la resta d’Espanya i en aquest context l’arribada de motovelers balears s’incrementà notablement fins mitjans els cinquanta. Més endavant, a partir dels seixanta, Barcelona acapararia tot el tràfec de mercaderies amb Mallorca i Menorca, quedant de forma residual les visites de velers mallorquins al port empordanès.