FRANCESC ARAGÓ; un eminent català poc conegut

M’havia intrigat feia temps per què un centre d’investigació marina, el LABORATOIRE ARAGÓ, de Banyuls de la Marenda, pertanyent a la Universitat Pierre et Marie Curie de Paris i al CNRS, tenia un nom tan poc francès com ARAGÓ.

En les meves visites als nostres amics de l’ASAME, a Banyuls, no vaig gosar preguntar, així que vaig haver d’esperar un dia en que, per casualitat,  va sortir una breu ressenya d’aquest nom a la premsa i retornà la meva curiositat sobre el tema i em vaig assabentar del següent:

{“subsource”:”done_button”,”uid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929823″,”source”:”editor”,”origin”:”gallery”,”source_sid”:”D6F36DED-B6FC-4BA3-BB82-CD549B447625_1586789929855″}

François (o Francesc) Aragó fou un notable matemàtic, físic i astrònom nascut en 1786 a Estragel, un poblet proper a Perpinyà. Segon fill d’una família catalana de propietaris agrícoles ben aposentats al Rosselló, aviat va donar senyals de gran intel·ligència i ganes d’aprendre.

Acabat el Batxillerat a Perpinyà, es traslladà a Paris on estudià matemàtiques i astronomia.

Com a astrònom i secretari-bibliotecari del Bureau des Longitudes de l’Observatori de Paris, va participar en la mesura del meridià per establir la longitud exacte del metre, cosa que el va portar a Espanya. A Mallorca va coincidir amb els moviments de tropes franceses a la frontera en 1808, preparatòries a la invasió napoleònica, i fou detingut com sospitós d’espia per les autoritats illenques. L’home es va escapolir en un pesquer passant diverses aventures que el varen portar a ser detingut i confinat a Palamós, a conseqüència de l’abordatge d’un vaixell corsari espanyol. Finalment pogué arribar a França, via Algèria, després d’una segona fugida.

Un cop a la metròpoli continuà amb la seva tasca científica, negant-se a recolzar Napoleó I Emperador, per haver traït aquest l’esperit republicà de la Revolució Francesa.

Un cop restablerta la República es va dedicar a la política, arribant a Ministre en un govern que abolí la esclavitud en tot el territori nacional.

Desencisat pel retorn del 2n. Imperi de Lluis Napoleó, ell que era fervent republicà, va abandonar la política per centrar-se en la ciència fins la seva mort, ocorreguda en 1853.

Joaquim Serra

AGAM

 

Aquesta entrada ha esta publicada en ARTICLES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s